1. |
LA CRIDA
04:33
|
|||
LA CRIDA
L´horta crida
als pobles del voltant;
ens declaren la guerra,
la lluita ha començat.
Aquest es l´aplec
dels que mai forem cridats;
iscam de la closca,
anem tots plegats.
M´aclame a tu
per a ser respectat.
Alçant el cap
demostrem dignitat,
al camp ja es senten les destrals.
Versos del poble
a la llarga nit.
Enamorat
d´un ideal sublim
vine amb mi i fem camí.
València mora
d´alqueria i masset
suor per sang
aixades contra fusells.
La terra plora
les llagrimes del dol
el fum em cega
però no tinc por
hui hem sentit al bancal
que el dia es aprop.
Desperta,
es la nit de la cremá.
Botem foc als lladres,
cap ninot indultat.
Marcida flor ,
l´aljub es secà
Sonen poemes
d´orgull arrauxat
parlen de cor de l´arrel.
Cap corona,
ni castella, ni aragó,
cap rei, ni jaume,
ni austria, ni borbó.
La terra brama
ja ha plorat prou
ja ensopeguen
els vells murs tous
hui m´has dit al bancal
“el dia ha arribat”
|
||||
2. |
SALVATGE EST
02:36
|
|||
SALVATGE EST
Espardenyà al casc i escut,
als murs, als temps obscurs,
als tipus durs; només musculs,
fotut com tu, veig futurs
confosos com foses comuns.
Espardenyà a la injusticia,
a la mafia de la democracia, a l´avaricia,
als ignorants amb arrogància,
policies de Valencia
fiqueu-se les porres per lo cul.
Espardenyà als nostres lladres,
eixos de tratjes i corbates son culpables
fiances, cas prescrit, no imputable,
jutges sobornables.
Es la llei al salvatge est,
nosaltres indis, ells pistolers.
L´espardenyà més gran per tú,
dius “no m´entere” o estas venut?
Sord, cec i mut, forat al cul,
som d´esperit forçut
hem vençut i convençut.
A les reserves del salvatge est
lluiten els indis contra els pistolers.
|
||||
3. |
CANT AL RAS
02:43
|
|||
CANT AL RAS
A la porta de ta casa
naixen dos camins;
un puja a la muntanya
i l´altre s´enfonsa a lo riu.
Tire amunt,
vaig a peu,
cant al ras
Jo parle d´allò que estime,
no cante per los diners
Alce la veu i aprofite
per a dir tot el que sent.
Parle del mar i la terra,
de sa flor i de s´arrel.
Desde l´alt d´aquesta serra
retrona el meu cantar.
Tire amunt,
vaig a peu,
Al llom porte la guitarra
m´acompanya al caminar.
Aquesta nit baixe a la plaça,
vine si em vols escoltar.
Del retor jo no me fie,
l´alcalde ja (m´ha)enganyà
Ai! de les xiques fadrines
sempre m´emporte galtà.
Tire amunt,
vaig a peu,
cant al ras
|
||||
4. |
A VORA DEL CARRAXET
03:21
|
|||
A VORA DEL CARRAIXET
A vora del Carraixet
hi havia una barraqueta
li dien la del “roget”
Ai, llaurador de Carpesa
a vora del Carraixet
Encara que no eren bons temps
que eren durs dies de guerra
per que no falte el forment
Joano llaurava i segava
encara que no eren bons temps
Com sempre el mal del ponent
entra i socarra aquesta terra.
Xiqueta meua amaga´t corrent
si ve la “pava” entre la canya.
La roba estessa s´airetja
banderes de la barraca.
A la iaia preguntà el soldaet;
no estarà el “maqui” a la casa?
A vora del Carraixet.
|
||||
5. |
HI HA UN CAMI
04:51
|
|||
-HI HA UN CAMÍ-
Hi ha un camí,
deu d´haver un camí
allunyat de la corrent
però deu d´haver un altre camí.
Vine amb mi
arrimat a la voreta
iscam del riu
que ens arrosega
i fem cami
Trepitjarem les cendres
de les penes passades.
Enderrocaren les muralles
dels vells castells
i amb les runes
alçarem places noves
on un gran ball farem.
Aquesta nit
vine amb mi
i fem camí
La llarga nit,,
cremar la llarga nit
per dormir no t’han parit
i encara desperta al matí.
Vindrás amb mi
i pujarem “la moleta”
vorem deserts blaus sense fí
i des del cim
una mirada enrrere
cap on ara
hi ha un camí
Aquesta nit
vine amb mi
i fem camí
|
||||
6. |
La Crida 2018
04:35
|
|
||
LA CRIDA
L´horta crida
als pobles del voltant;
ens declaren la guerra,
la lluita ha començat.
Aquest es l´aplec
dels que mai forem cridats;
iscam de la closca,
anem tots plegats.
M´aclame a tu
per a ser respectat.
Alçant el cap
demostrem dignitat,
al camp ja es senten les destrals.
Versos del poble
a la llarga nit.
Enamorat
d´un ideal sublim
vine amb mi i fem camí.
València mora
d´alqueria i masset
suor per sang
aixades contra fusells.
La terra plora
les llagrimes del dol
el fum em cega
però no tinc por
hui hem sentit al bancal
que el dia es aprop.
Desperta,
es la nit de la cremá.
Botem foc als lladres,
cap ninot indultat.
Marcida flor ,
l´aljub es secà
Sonen poemes
d´orgull arrauxat
parlen de cor de l´arrel.
Cap corona,
ni castella, ni aragó,
cap rei, ni jaume,
ni austria, ni borbó.
La terra brama
ja ha plorat prou
ja ensopeguen
els vells murs tous
hui m´has dit al bancal
“el dia ha arribat”
|
BESUGO Valencia, Spain
Besugo és un grup d'amics de l'Horta Nord que decidiren materialitzar el seu amor per la música en valencià l'hivern de
1995. Des d'aleshores no han parat de compondre i tocar en directe cançons pròpies.
Bio:
Món Besugo (2003), Ona Besuga (2011) , Noves Tradicions (2014),Altre món(2018), Estat salvatge(2019),Estel rebel(2022)
besugobanda@gmail.com
... more
Streaming and Download help
If you like NOVES TRADICIONS, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp